PARTICIPACIONS PREFERENTS – DEUTE SUBORDINAT

Amb un llenguatge planer que faciliti al màxim la seva comprensió, a continuació volem donar resposta a les principals preguntes que es pot plantejar tot aquell afectat per les participacions preferents i/o deute subordinat.

QUÈ SÓN LES PARTICIPACIONS PREFERENTS?

Les participacions preferents són un producte financer complex, d’alt risc i híbrid, amb elements propis de la renda fixa i de la variable, que tenen com a principals característiques:

- Caràcter perpetu. És un producte sense venciment ni data de caducitat. Per tant, el capital invertit només pot recuperar-se de dues maneres: Bé perquè l’entitat emissora decideix amortitzar l’import invertit o bé perquè algú les compri.

- Cotització en un mercat secundari amb una operativa poc transparent. (AIAF – SEND)

- La percepció d’interessos (cupons) està condicionada a l’obtenció de beneficis per part de l’entitat emissora. Actualment, atesa la greu situació econòmica dels mercats, són vàries les entitats que han suspès el pagament d’aquests cupons.

- En cas d’insolvència de l’entitat financera, el capital invertit en participacions preferents no està cobert pel Fons de Garantia de Dipòsits (FGD).

- En cas de fallida de l’entitat emissora, els titulars de les participacions preferents només recuperen la inversió abans que els accionistes ordinaris de l’entitat emissora però després de tota la resta de creditors.

QUÈ SÓN LES OBLIGACIONS SUBORDINADES?

Les obligacions subordinades, o altrament dit deute subordinat, són pràcticament el mateix que les participacions preferents, essent aquestes les diferències més rellevants:

- En la majoria de les emissions de deute subordinat s’estableix una data de venciment, arribada la qual l’import inicialment invertit haurà de ser íntegrament retornat per l’entitat emissora. Malgrat tot, algunes emissions també són perpètues.

- En cas de fallida de l’entitat emissora, els titulars de deute subordinat només recuperen la inversió abans que els titulars de participacions preferents, però després de tota la resta de creditors.

QUINA DIFERÈNCIA HI HA ENTRE RENDA FIXA I TERMINI FIX?

- Una imposició a termini fix consisteix a entregar uns diners a l’entitat financera durant un temps determinat. Transcorregut aquest termini, l’entitat ens retorna els diners juntament amb un interessos pactats. En cas d’insolvència de l’entitat financera, les imposicions a termini fix estan cobertes pel Fons de Garantia de Dipòsits fins a un límit màxim de 100.000 Euros per entitat i persona.

- Per renda fixa s’entenen les emissions de deute que llancen les Administracions Públiques, empreses industrials i entitats financeres amb l’única finalitat de finançar la seva pròpia activitat. Per tant, qui inverteix en renda fixa està finançant els deutes de l’entitat emissora.

PERQUÈ LES ENTITATS NO INTERVINGUDES VAN OFERIR BESCANVIS?

Els nous requeriments de capital que va imposar l’acord de Basilea III, unit a les exigències de l’Autoritat Bancària Europea (EBA), van fer que les participacions preferents deixessin de ser interessants per les entitats financeres perquè –a efectes merament comptables- aquestes deixaven de computar com a recursos propis i, en conseqüència, com a capital de màxima qualitat.

En els darrers temps, bona part de les entitats financeres van iniciar una cursa desesperada per a traslladar tot el capital que tenien en participacions preferents cap a altres productes que computessin com a capital de màxima qualitat.

És per això que el sector de la banca va oferir bescanvis a tots els tenidors de participacions preferents. Aquests bescanvis ho van ser per accions, bons convertibles i deute subordinat. Tots aquests productes, malgrat tenir venciment, no deixen de ser instruments financers d’alt risc, atès que l’import nominal no està garantit i, en conseqüència, es poden patir pèrdues significatives.

S’HAVIA D’ACCEPTAR EL BESCANVI?

Ningú estava obligat a acceptar un bescanvi.

L’acceptació del bescanvi era una decisió personal, en la que cadascú havia de valorar la seva necessitat de liquiditat i ponderar el perill que comportava l’acceptació de nous productes d’alt risc, si bé en la majoria dels casos l’entitat va presentar el bescanvi com a única solució per no perdre els estalvis, quan això no era així.

Totes aquelles persones que haguessin el bescanvi també poden reclamar, si bé la seva reclamació pot ser més complexa en relació a aquells que no ho van acceptar.

SI NO VAIG ACCEPTAR EL BESCANVI I ENCARA TINC PARTICIPACIONS PREFERENTS, HE PERDUT ELS MEUS DINERS?

Des d’un punt de vista teòric, no s’hauran perdut diners fins que no s’hagin venut les participacions preferents a un preu inferior al 100% del seu valor.

Ara bé, des d’un punt de vista pràctic, atès que la banca no pot recomprar actualment les participacions preferents –ni es preveu que ho pugui fer a curt o mig termini- i que en el mercat secundari el valor de la immensa majoria de les participacions preferents ha patit un fort descens, podríem dir que bona part de la inversió està perduda.

PERQUÈ LES ENTITATS INTERVINGUDES VAN BESCANVIAR LES PREFERENTS I LES OBLIGACIONS PER ACCIONS?

En aquest cas va ser el FROB qui va obligar a les entitats intervingudes a bescanviar les participacions preferents i el deute subordinat en accions de la pròpia entitat prèvia quitança sobre el valor nominal.

RESPECTE DE CATALUNYA CAIXA I NOVA CAIXA GALICIA, ERA OBLIGATÒRIA LA VENDA DE LES ACCIONS AL FONS DE GARANTIA DE DIPÒSITS (FGD)?

La venda de les accions no era en absolut obligatòria, malgrat que en alguns casos es va fer entendre als clients que era la única solució per recuperar els diners invertits, encara que fos parcialment.

PUC RECLAMAR?

Amb independència de si l’afectat té encara les preferents o les obligacions, les accions fruit del bescanvi o bé l’import de la seva venda, tothom pot reclamar si entén que l’entitat amb la que va contractar les participacions preferents o deute subordinat no va actuar correctament en el moment de subscriure el contracte de compravenda de les mateixes.

Ara bé, donat que cada cas comptarà amb peculiaritats que el faran diferent de tots els altres, no tothom tindrà les mateixes possibilitats d’èxit en la seva reclamació. Per tant, cada cas s’ha d’estudiar de forma individualitzada per poder decidir si compensa o no fer una reclamació i, en cas positiu, quin tipus de reclamació es la més adient.

QUÈ PUC RECLAMAR?

Si bé totes les accions busquen deixar sense efecte el contracte de participacions preferents o deute subordinat i recuperar el capital inicial, legalment podem parlar d’estratègies diferents.

Es pot reclamar la nul·litat del contracte d’adquisició en base a la manca d’informació o, fins i tot, l’engany en el moment de subscriure el referit contracte.

També, en funció de la relació contractual que ens uneixi amb l’entitat financera (intermediació o assessorament), es pot reclamar la resolució del contracte de compravenda en base a que la informació facilitada per l’entitat en el moment d’assessorar al client va ser deficient.

En qualsevol cas, la manca d’informació ha de ser suficientment greu com per generar un error en el consentiment del client que compra. En cas contrari, no hi haurà possibilitat d’anul·lar o resoldre el contracte.

Depenent del cas concret, també es pot arribar a reclamar una indemnització per danys i perjudicis.

COM PUC RECLAMAR?

Les vies de reclamació es poden diferenciar entre la extrajudicial, la judicial i l’arbitral. D’altra banda, no cal haver esgotat la via extrajudicial per poder iniciar les vies judicial o arbitral.

1.- Com a accions extrajudicials podem diferenciar:

            – La reclamació escrita al Servei d’Atenció al Client (SAC) de la pròpia entitat financera, en la que es denunciarà el cas i s’exigirà la devolució del capital inicial. El SAC té un termini de 2 mesos per a respondre.

            – La denúncia a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Si no hem obtingut resposta del SAC o la que hem obtingut no ens satisfà, hi ha la possibilitat d’elevar la nostra reclamació a la CNMV. Això sí, sempre s’haurà d’haver fet una primera reclamació al SAC.

2.- Pel que fa a les judicials, la reclamació es fa mitjançant la corresponent demanda judicial, davant els jutjats de primera instància. Aquesta demanda, a diferència de les reclamacions extrajudicials, haurà d’anar signada per un advocat i un procurador.

3.- Quant a la via arbitral, a la pràctica aquesta va deixar d’exisitr en el mes de juliol del 2013, data límit imposada pel FROB, tot i que ningú està actualment privat de sol·licitar un arbitratge acudint directament a l’Agència Catalana del Consum. Una de les principals diferències respecte de la via judicial és que en la arbitral no és necessària la intervenció d’un advocat i un procurador, si bé, en determinats supòsits, pot resultar aconsellable l’assessorament previ amb un advocat abans de presentar la sol·licitud.

Una altra diferència cabdal és que en la via arbitral la mera sol·licitud no origina cap procediment fins que l’entitat no accepta sotmetre’s-hi expressament. Per tant, l’afectat es pot trobar amb què, malgrat haver sol·licitat l’arbitratge, no pugui accedir-hi per manca de voluntat de l’entitat.

És fonamental ser conscients que un cop l’entitat i l’afectat accedeixin sotmetre’s a l’arbitratge, la via judicial desapareixerà com a opció de reclamació, doncs ambdues són incompatibles.

EM PUC ADHERIR A UNA DEMANDA CONJUNTA O COL·LECTIVA?

Sabem que per part de diverses associacions de consumidors i usuaris s’han fet crides als afectats per a associar-se i presentar conjuntament una demanda judicial.

Des de la PAG entenem que, tot i que formalment és possible, aquesta via no és la més adient per a solucionar casos tan complexes com diferenciats, si no que resulta més recomanable un estudi personalitzat i una reclamació individualitzada que permeti augmentar les possibilitats d’èxit de la mateixa.

La possibilitat d’acumular vàries demandes depèn de la decisió del Jutge. Aquest pot entendre que amb la unió de un gran nombre d’afectats no es garanteix el dret a una tutela judicial efectiva, ni s’afavoreix una major economia processal i que, per tant, no es pot admetre l’acumulació de demandes. Si això succeeix, suposarà un greu perjudici per als afectats, els quals es veuran obligats a presentar una nova demanda individual.

Dit això, la PAG recomana als afectats que cerquin assessorament legal individualitzat, concertant cita amb un advocat especialitzat de la seva confiança.

50 pensamientos en “PARTICIPACIONS PREFERENTS – DEUTE SUBORDINAT

  1. Hola bon dia, i feliç any 2014 per tots/es¡¡¡¡

    Sóc el fill d´una dóna de 74 anys, vídua i amb una pensió molt minsa que ha estat enredada per la seva confiança en el criteri del director de l´oficina bancària de l´antiga Caixa Penedés (ara Banc de Sabadell).
    Doncs bé, a més a més d´aquest fet tan deplorable, resulta que la meva mare no ha pogut acollir-se a “bescanviar” aquestes participacions subordinades per un plaç fixe perque l´estiu del 2012 ella estava de vacances a Terol i no van poder contactar amb ella -tot i que hi ha comptes conjuntes amb mi i jo si que hi era a BCN (ténen el meu num. de móbil,etc..)
    Quines accions podem dur a terme per intentar recuperar els 12.000 euros atrapats i que no pot tocar fins el 2017 quan cotitzin aquestes accions?
    Moltes gràcies, i espero les vostres notícies

    Un fill amoïnat per l´estat anímic de la seva mare

    • Bon dia Pere,

      Tenim coneixement d’afectats que durant l’any 2012, en les mateixes circumstàncies de la teva mare -es a dir sense acceptació del bescanvi-, van poder recuperar els seus estalvis amistosament. Ara bé, desconeixem de casos que s’hagin sol·lucionat un cop transcorregut tant de temps.

      Per intentar recuperar aquests 12.000 Euros hi ha tres possibilitats: Intentar un acord amistós amb l’enitat, esperar a l’any 2017 o bé presentar una demanda judicial.

      Salutacions,

      PAG

  2. bona tarda,

    tinc 4000 € en preferents a Catalunya Caixa, jo no tinc cap contracte.
    El vaig demanar a l´entitat i em comuniquen que no el troben, pero que jo l´hauria de tenir.

    que fer en aquest cas?

    salut, Jaume.

    • Bona tarda Jaume,

      Doncs el seu cas, en principi, seria un bon candidat per a la solució arbitral. Ara bé, la qüestió és que només CX pot prendre la decissió d’accedir a anar a l’arbitratge o no. En tot cas, crec que hauria de presentar la sol·licitud i esperar a veure si CX accedeix.

      D’altra banda, la reclamació judicial per temes d’import baix -sense voler desmerèixer els seus 4.000 Euros- sol ser desproporcionadament cara, per tant, llevat que trobi un advocat que vagi “a risc”, no li compensarà gaire optar per aquesta via.

      Cordialment
      PAG

  3. Hola, tinc deute subordinat amb CX per un import de 18.000€.
    Vosaltres comenteu que millor no acceptar les accions, per despres anar a judici.
    Amb les accions i posterior venda recupero uns 13.900 €.
    Si faig un dipòsit em treuen fins a venciment (abril 2016) aprox. un 1% mensual i em queda un import entre 6.000 i 7.000 €.
    L’arbitratge veig que no és segur que tiri endavant perque CX pot no acceptar-lo.
    Aleshores, quin és el millor camí? perque el judici tampoc se si el guanyaria i potser amb despeses ja em costaria molts diners.
    Moltes gràcies.

    • Bon dia Montse,

      Doncs la veritat és que ara mateix els afectats es troben en una situació molt difícil, ja que tenen molt a prop poder recuperar part dels seus estalvis, però d’altra banda, mitjançant la venda de les accions, poden acabar perjudicant l’èxit d’una eventual reclamació judicial de la resta dels seus estalvis.

      Crec que al final, és una qüestió de “números” i, potser la millor opció, en el cas d’aquells afectats per deute subordinat que acabin patint una quitança més baixa, vendre les accions i esperar a que se’ls accepti l’arbitratge, deixant de banda la reclamació judicial de la resta, ja que aquesta segurament serà desproporcionadament costosa per l’import que s’acabi reclamant. Però es clar, això potser seria més clar en casos d’import més baix, ja que per casos de 50.000, 100.000 Euros o més, les quitances, per baixes que siguin, suposaran la pèrdua de molts diners.

      En qualsevol cas i tenint en compte que resulta poc aconsellable generalitzar, creiem que qui vulgui reclamar judicialment i no tingui una gran necessitat dels diners no hauria de vendre les accions, doncs pot complicar la pròpia reclamació, basada en la nul·litat contractual. Ara bé, si el judici no dona la raó a l’afectat, es quedarà amb unes accions de dubtosa liquiditat.

      Cordialment
      PAG

  4. Hola

    tinc 17 mil euros en deute subordinat amb venciment de Catalunya Caixa.

    Què m’aconselleu que faci? Consulto amb un advocat i tiro per la banda judicial o vaig cap a un arbitratge? En cas d’anar per la via arbitral … quin seria el procediment aconsellat?

    moltes gràcies

    • Bon dia Carles,

      El nostre parer sempre és cercar assessorament amb un advocat abans de fer res, ja que és l’unica manera de poder saber quines possibilitats d’èxit pot tenir una eventual reclamació judicial o arbitral.

      Respecte de l’arbitratge, si es té clar que es vol optar per aquesta via, s’ha de presentar la sol·licitud el més aviat possible, ja sigui a través de la pròpia Agència Catalana del Consum o de la teva oficina de CX.

      Salutacions
      PAG

  5. Tinc 25.000,00 euros en deute subordinat de CX, des de finals de 2008. I 5.000,00 euros més des de 2010.
    El passat maig després de parlar amb l’entitat deixant-me ben clar que no podia recuperar els diners invertits fins al des. de 2018,i negant-me la possibilitat ( que m’havien ofert i a la que jo obtava ) de cancelar a finals de 2013, el vaig dir que jo necessitava els diners. Em varen concedir un prèstec pignorat en el que pago d’interessos el mateix que em genere el deute subordinat, amb termini de finals de 2018 i tenin com a penyora el meu deute subordinat.
    Fa dues setmanes al saber que patiríem una quitança, en varem indicar que em podia dirigir a fer un arbitratge (això des de dins de la mateixa CX)
    Això és el que he fet a través de l’ACCA.
    PUc esperar-ne algo? Seria millor buscar un advocat i seguir la via judicial?
    Moltes gràcies!!!

    • Bona tarda Mª Dolors,

      En principi, l’arbitratge no té perquè ser una mala opció, a més és gratuït. Ara bé, no essent una via obligatòria per cap de les dues parts, dependrà de que l’entitat s’hi vulgui adherir o no. Lamentablement, poden passar molts mesos sense que sabem si l’entitat accepta o no sotmetre’s a l’arbitratge.

      D’altra banda, la via judicial sí que continua endavant encara que una de les dues parts no s’hi presenti, però suposa contractar un advocat, un procurador i pagar taxes judicials.

      En qualsevol cas, la decisió d’optar per la via judicial ha d’anar precedida de la consulta a un advocat, doncs és l’únic que ens podrà assessorar sobre la conveniència o no de la reclamació judicial.

      Salutacions cordials
      PAG

  6. Desitjo saber que puc fer.
    El meu pare te 100 euros en deute subordinat que caduca el 2018 de Catalunya Caixa ,el va contractar sense saber de quin producte es tractava cuan tenia 80 anys.
    magda

    • Bona tarda Magda,

      El primer pas seria concertar una cita amb un advocat, per tal de que, un cop estudiat el vostre cas, us pugui assessorar sobre quina opció escollir.

      Actualment, un afectat té obertes dues víes: l’arbitratge i el procediment judicial. L’arbitratge el pot sol·licitar tothom, però no tothom hi tindrà cabuda. En qualsevol cas, sempre els quedarà instar el corresponent procés judicial.

      Cordialment
      PAG

  7. Hola,
    Tinc deute subordinat amb termini al 2020.
    Avui m’he informat a Caixa Catalunya i no m’han donat gaires explicacions. Només han dit que esperaven resposta de Brusel·les.
    Què puc fer? Deixar acabar el termini perquè estic cobrant interessos?
    O mobilitzar-me d’alguna manera?

    • Bon dia Júlia,

      Tal i com ja vam explicar en l’apartat de notícies, els tenidors de deute subordinat amb venciment de CX, patiran una quitança d’un 15% i es veuran obligats a bescanviar aquest producte per accions de la pròpia entitat. En cap cas s’arribarà al venciment, ni es tornaran els diners.

      Pel que fa a mobilitzar-se, mai està de més, però actualment l’única possibilitat de recuperar els estalvis passa per presentar una demanda judicial. Per tant, el que li recomanem és que cerqui assessorament amb un advocat que l’informi sobre les possibilitats d’èxit que pot tenir la seva reclamació.

      Cordialment
      PAG

  8. Hola som propietaris de deute subordinat venciment 2018, els interessos que ens estan pagant seguiran fins la data de venciment. Gracies anticipades.

    • Bon dia Jordi,

      El deute subordinat de CX no arribarà a venciment. El mes passat és va anunciar que les participacions preferents i deute subordinat de CX serien objecte de quitances i que, a més, és bescanviarien per accions de la pròpia entitat.

      Dit això, els interessos segurament es seguiran abonant fins al moment del bescanvi; moment que arribarà en algunes setmanes.

      Cordialment
      PAG

  9. Hola. Jo també tinc prefrentes i voldria saber si en beneficiria apuntar-me a alguna plataforma de les que i sentit parlar. Com haig de fer-ho?

    Gràcies, espero la vostra resposta.

    MARGARIDA

    • Bon dia Margarida,

      En primer lloc, aclarir que la PAG -tal i com consta en l’apartat “presentació″- és una plataforma merament informativa, en cap cas es tracta d’una associació d’afectats, ni té cap altra finalitat que la d’informar sobre l’actualitat relativa a les participacions preferents i el deute subordinat i donar un “primer consell” a aquells afectats que així ho demanin.

      Dit això, entenem que si el que vol es formar part d’alguna associació d’afectats el que ha de fer és cercar una associació que s’ajusti als seus interessos, tenint en compte que estigui més o menys especialitzada en una entitat o una altra, la proximitat geogràfica, el tipus d’actuacions que estiguin duent a terme…

      Pel que fa als beneficis que pugui reportar el fet de ser membre d’una d’aquestes associacions, no ens podem pronunciar, ja que no tenim informació suficient sobre les fites que puguin estar assolint aquestes associacions.

      Salutacions cordials
      PAG

  10. Bon dia,
    En la vostra experiència,s’aconsegueix alguna cosa fent la reclamació al SAC i al la CMV, com exposeu? o realment no s’aconsegueix res i s’ha d’acabar denunciant?
    moltes gràcies

    • Bona tarda Elisabeth,

      Doncs la veritat és que no coneixem cap cas en el que s’hagi aconseguit recuperar els diners per aquesta via. Pel que sí pot servir és per aconseguir un informe favorable de la CNMV que ens ajudi a demostrar que hi va haver manca d’informació en el moment de comercialització, però per si mateix l’informe no vincula a l’entitat.

      Per tant, les úniques víes per recuperar els estalvis son al judicial i l’arbitral.

      Salutacions cordials
      PAG

    • Bona tarda Pere,

      En primer lloc, ens hauria d’especificar a quina entitat es refereix.

      En el cas que es tracti de CX, ara per ara només exiteix la via judicial per tal de recuperar el 100% de l’import inicialment dipositat en Deute Subordinat amb venciment, sigui quina sigui l’emissió.

      Salutacions,
      PAG

  11. Bon dia. Tinc deute subordinat de Catalunya Caixa amb termini de venciment. Què m’aconselleu que faci. Esperar el termini o exigir els diners? Via arbitral o judicial?. Gràcies

    • Bona tarda Joan,

      Malhauradament el deute subordinat amb venciment de CX no vencerà en el termini inicialment previst i tampoc es podran exigir els diners dipositats en aquest producte. Li recomanem que es llegeixi el nostre darrer comentari d’actualitat, en el que expliquem detalladament el que vostè ens pregunta.

      Per altra banda, aquelles persones que tenen deute subordinat amb venciment no poden acollir-se al sistema d’arbitratge, atès que està restringit únicament als preferentistes i als tenidors de deute subordinat perpetu. Per tant, en el cas que desitgi reclamar, només podrà fer-ho per la via judicial.

      Salutacions,
      PAG

  12. em va vencer el febrer una emissió de deute subordinat a caixa catalunya. em van oferir posar l’import en un dipòsit, com que ho volia treure em van fer una quitança del 4,5%. es pot denunciar d’alguna manera? és legal?
    moltes gràcies per endavant. sabeu alguna plataforma amb qui pugui contactar?

    • Bon dia Jordina,

      Si ho hem entès bé, CX li va tornar els diners del deute subordinat i, amb aquests diners, va contractar un dipòsit a termini. Ara el problema és que vostè vol disposar dels diners i la penalitzen per fer-ho abans del venciment.

      La veritat és que, sense veure el contracte que va signar vostè quan va contractar el dipòsit, no podem donar-li una reposta segura. En principi, quan un cancel·la un dipòsit a termini abans de temps, la penalització ho és sobre els interessos que s’haurien de percebre, mai sobre el capital incialment invertit.

      En qualsevol cas, hauria de cercar assessorament legal amb un advocat, per tal que li pugui aclarir realment quina és la seva situació.

      Cordialment
      PAG

  13. em venç una emissio de deute subordinat de catalunya caixa a finals del mes de febrer. m’ha de pagar la totlitat? he d’acceptar una quitança sent deute amb data de venciment?

    moltes gracies

    • Bon dia Jordina,

      Amb la informació de la que disposem a dia d’avui, li han de tornar el nominal inicialment invertit en deute subordinat.

      Per tant, ha de recuperar vostè tots els diners que va col·locar en aquest producte.

      Cordialment
      PAG

  14. Bon dia, primerament enhorabona per les informacions i ajudes que podeu donar,
    soc filla de una afectada per preferents a catalunya caixa, fa molts anys que els hi varen vendre al meu pare, ara ja difunt, l’oferta era per una inversió totalment segura i fiable dels estalvis de tota la vida, ja hem vist que ha passat, la meva pregunta és : anant molt a les “males” que és el màxim que li podria passar, quin % podria perdre ?
    salutacions i gràcies per tot.

    • Bon dia Janina,

      Gràcies per les teves paraules.

      Respecte de les pèrdues que es poden arribar a patir pels afectats per aquests productes, es tracta d’una incògnita ara mateix.

      Hi ha informacions que parlen d’entre un 50% i un 80%, però realment no es sabrà fins que no es concretin les propostes que es puguin fer per part de les entitats implicades.

      En qualsevol cas, estarem pendents de tota la informació que pugui sorgir al respecte.

      Salutacions
      PAG

  15. Bon dia,
    Jo com que sóc de la fé d’Abram i tenia plena confiança amb Catalunya Caixa, tinc Preferents i Deuta Subordinat, la meva pregunta és el Deuta Subordinat que té data de venciment tampoc és segur el capital?
    Tal com estan les coses avui en dia, creieu que Catalunya Caixa serà absorbida per alguna entitat?
    Espero resposta doncs estic desesperada. Moltes gràcies i salutacions
    Montse

    • Bon dia Montse,

      Doncs, efectivament, el deute subordinat és un producte de risc en el que el capital inicialment desemborssat no està garantit. Ara bé, això no vol dir que, arribat el venciment, aquest no s’hagi de recuperar; ans al contrari, el més normal serà que el capital s’acabi recuperant en la seva totalitat.

      Pel que fa al futur de Catalunya Caixa, volem pensar que finalment serà absorbida, però si a hores d’ara sembla ser que ni els responsables ho tenen clar, no podem donar una opinió al respecte.

      Esperem haver estat d’ajuda.

      Codialment
      PAG

  16. Bon vespre,

    i abans de res, felicitats per la feina feta i els bons resultats per aquesta sentència de les preferents ! Precisament ara repetien a TV3 el document on us acabava de descobrir fa uns moments.

    He llegit una mica les informacions que doneu, molt clares per a tothom i que, si ens trobem en un cas de preferents, ens ajuden a saber una mica per on començar.

    Fins una altra,

    Montse

    • Bona tarda Montse,

      Des de la PAG volem agrair-te les teves paraules de reconeixement.

      Realment ens omple molt poder arribar a la gent i que, almenys, tota aquesta situació sigui de més fàcil comprensió per a tots aquells que encara es pregunten com han pogut acabar contractant allò que mai varen voler.

      Salutacions cordials
      PAG

      • Moltes gràcies per la informació. Us ho agraeixo de manera sincera.

        Només una pregunta addicional a arrel del comentat per la ussuària Montse: entenc que fora dels productes de risc com “preferent o deute subordinada”, la resta de productes de Catalunya Caixa com dipòsits, etc. estan garantits, no? Encara que acabi sent liquidada o absorvida. Aquesta garantia ve només pel Fons de Garantia? Moltes gràcies.

        • Bon dia Daniel,

          En principi, els productes en que el capital no està en risc són:

          - els comptes d’estalvi o corrents (a la vista)
          - els dipòsits a termini
          - els fons d’inversió i/o pensions que ho indiquin expressament

          Efectivament, en el cas d’una eventual liquidació de CATALUNYA CAIXA, seria el fons de garantia de dipòsits el que se’n faria càrrec fins a un límit de 100.000 €.

          Cordialment
          PAG

          • Moltes gràcies, de veritat que s’agraeix enormement la informació. I si no és abusar, una darrera qüestió relacionada perquè no ho tinc clar del tot: si CX es liquida, “desapareixerien” els diners de dipòsits, comptes? Hauria d’esperar a que el FDG els retornés? És a dir, que passaria amb aquests estalvis a curt termini? Perquè no crec que el FDG té capacitat si hagués una fallida general.

            Moltíssimes gràcies.

          • Bona tarda Daniel,

            La veritat és que no et podem donar una resposta, ja que, senzillament, no ho sabem. El sentit comú ens diu que, segurament, el FDG necessitaria un temps per poder “respondre”.

            En el cas d’una fallida general, dubtem molt que el FDG pogués cobrir tots els dipòsits i comptes, ja que el sistema funciona com una mena d’assegurança i si el “sinistre” fos generalitzat (cosa que dubtem molt que passi) no n’hi hauria prou amb el FDG.

            Esperem haver estat d’ajuda.

            Cordialment
            PAG

  17. El meu cas no són les Preferents sinó la Deuta Subordinada de la Caixa de Catalunya (des de fa cinc mesos han deixat de pagar-nos els interessos) i tampoc sabem que passarà. No sé si alhora de tenir problemes és el mateix. De moment, tal com he llegit que ha fet una altre persona afectada, espero a veure qui es quedarà l’entitat… però veig que això va per llarg. Es aconsellabe que faci alguna actuació o no m’haig de preocupar.

    • Bon dia Dolors,
      El deute subordinat no deixa de ser un producte amb el mateix nivell de risc que les participacions preferents. Ara bé, hi ha emissions que tenen data de venciment, de tal manera que -a diferència de les preferents- algunes no són perpetues.
      Dit això, el fet d’esperar-se o no a emprendre accions contra l’entitat és una decisió que correspon a cadascú i que, sota el nostre punt de vista, hauria d’atendre a qüestions de necessitat (quasi) immediata de liquiditat i al fet que bona part dels nostres estalvis estiguin en deute subordinat. El que seria un error seria fer dependre una possible reclamació d’una eventual absorció de l’entitat.
      Tanmateix, hem de ser conscients que -ara per ara- Brussel·les tampoc permetrà que les ajudes destinades als bancs intervinguts serveixin per a cobrir deute subordinat i preferents.
      Salutacions,

      PAG

  18. HOLA, SÒC LA GERMANA DE UN NOI DISMINUÏT PSIQUIC, AMB MALALTIA MENTAL DEGENERATORIA, AL 2008 EL MEU GERMÀ , COM A TUTORS ELS MEUS PARES, VAN ESTAR ENREDATS PER CAIXA LAIETANA AMB LES PARTICIPACIONS PREFERENTS, TENIEN UN DIPOSIT A PLAÇ FIXE QUE S´ANAVA RENOVANT CADA ANY A UN INTERÉS FIXE I SENSE RISC, NO VAN EXPLICAR RES ALS MEUS PARES D´AQUEST PRODUCTE DE RISC I LI VAN FER FIRMAR AL MEU GERMÀ TOTS ELS TRÀMITS, SABENT EL DIRECTOR DEL BANC DE LA MALALTÍA DEL MEU GERMÀ, EL MEU GERMÀ ESTÀ INCAPACITAT PER EL JUTJAT, PER LO QUE HAURÍEN D´ANULAR EL CONTRACTE DONAT L´ERROR DE HAVER FET FIRMAR A UNA PERSONA DISCAPACITADA I INCAPACITADA PER EL JUTJAT. EL BANC ENS ESTÀ PASSEJANT, HEM FET UNA RECLAMACIÓ AL BANC I NO ENS DONEN RESPOSTA PER ESCRIT, NOMÉS ENS DIUEN QUE NO ENS TORNEN ELS DINERS, I EL DIRECTOR ENS HA DIT QUE:” SI VOLEU POSAR UNA DEMANDA JUDICIAL QUE HO FEM CONTRA CAIXA LAIETANA, NO CONTRA ELL QUE NO EN TREUREM RES”

    • Bon dia Esther,

      Lamentem les tristes i abusives circumstàncies en les que us heu hagut de trobar per culpa d’aquest director de la sucursal de Caixa Laietana.

      El vostre és un cas que, a priori, sembla que pugui prosperar judicialament però us recomanem que, abans de res, us assessoreu correctament amb un advocat especialista en la matèria.

      Salutacions,

      PAG

  19. Què passa amb els que tenim preferents de CatalunyaCaixa? Suposo que no ens oferiran res fins que el mes de setembre algún banc o caixa els absorbeixi. Mentrestant, què fem? Jo he estat esperant tots aquests mesos a veure si els absorbien i a veure quin tracte ens feien des de la nova entitat, però com que veig que la cosa va per llarg, estic nerviosa i angoixada. El 5 de maig ja vaig vaig fer la queixa al SAC de l’entitat, i encara no m’han respost (han passat els 2 mesos). DUBTE: m’espero o continuo per la CNMV? Moltíssimes gràcies.

    • Bon dia Anna,

      Efectivament Catalunya Caixa no farà cap oferta de bescanvi fins que no es conegui quina entitat l’absorbirà.

      Respecte de procedir amb la reclamació a la CNMV, creiem convenient informar-la que probablement triguin més d’un any en contestar-li. Així doncs, la decissió es seva.

      Tot i que mai està de més esgotar totes les vies possibles, avui en dia, la única via que pot arribar a satisfer els interessos dels afectats és la judicial.

      Atentament
      PAG

  20. Hola sóc un filla d’un pare efectat de acions preferents les té desde el novembre del 2011 li anaven donant interesos,peró desde el gener que no cobra rés ,resulta que tampoc els pot treure quant va firmar no li van dir la lletra petita i el risc que corria es una bergonya el meu pare té 83 anys.
    Ara hem fet una reclamació a la mateixa entitat a veure que pasa.

    • Bona tarda Montse,

      Efectivament és una vergonya. De fet, al teu pare li van vendre just abans de l’esclat de les preferents i, per tant, en aquelles dates totes les entitats eren (o podien ser) coneixedores del que passaria.

      Molta sort amb la reclamació!

      Salutacions,

      PAG

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>